Tenen preu els records?

La majoria de les nostres cases estan plenes de objectes, fotografies, escrits…coses que hem anat acumulant al llarg dels anys. Algunes tenen un valor sentimental especial, altres son regals de persones que encara venen per casa i, per tant, s’han de conservar, i algunes son records de viatges que, des de la memòria, van ser molt reeixits. Encara es pot trobar alguna cosa de l’àvia, com algun llençol o alguna camisola de dormir, o de la mare o… i aquells que ja tenim una edat tenim àlbums i més àlbums de fotos; quaderns; apunts… Coses, moltes coses. Tantes, que un bon dia et descobreixes l’esquena una mica carregada del pes que acumules. Comences a pensar que està arribant l’hora de deixar anar llast però no ho fas perquè no acabes de tenir clar si cal fer-ho o no i, en el fons, perquè et fa mandra i, inclús, una mica de greu.

Però un dia vas passejant pels encants i descobreixes una parada en la que s’acumulen capses de sabates, plenes de fotos antigues. Imatges que detenen la mirada d’una dona molt guapa, amb un gran monyo, i al darrera una dedicatòria al seu estimat J. D’altres són de grups d’amigues, sempre amb la mateixa dona guapa, o de berenars al camp o d’un ball el dia de la revetlla de Sant Joan; una paella amb amics o un passeig pel carrer Aragó, quan encara passaven els trens per l’exterior.

A la mateixa parada trobes també llibres amb dedicatòries; algun rellotge; peces petites que segurament formaven part d’un petit moble de rebedor o d’una calaixera, i coses, moltes coses. De sobte, tota una vida estranya, desconeguda es presenta davant teu quan un dietari cobra rellevància per sobre de la resta d’objectes. La lletra s’entén perfectament i sents una curiositat desmesurada per llegir-lo. Quatre anys en els que es va casar, va tenir dos fills, xarampions, mocs, vacances al poble dels seus pares amb els dos nens, alguna petita baralla amb en Jaume… Te l’endús a casa per 10€ i quan comences a llegir-lo t’envaeix una tristesa enorme, tanta que la curiositat queda en un segon pla. Deu ser que m’estic fent gran.

Mercè Beltràn

Periodista

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *