Té el sexe ideologia?

Sempre hem tingut una gran curiositat per saber si la ideologia té alguna mena de vinculació al sexe. Així que per sortir del dubte vàrem convidar a sopar a la psicòloga i sexòloga Carme Sánchez, que no fa gaire ha publicat el llibre Els sexe que volem les dones, i confessa que va acceptar el repte, però que no és tan fàcil de dir com sembla. “la primera sorpresa és comprovar que sobre aquest tema no ho ha res escrit, només alguna cosa sobre escàndols polítics –molts de polítics i pocs de polítiques-, però aquest no és ben bé el tema.  Així que comencem per definir que és ideologia i que és sexe.

Ideologia és el conjunt de idees i creences individuals, grupals o socials, que determinen les persones i les col·loquen a una realitat existent. I això i vol dir que la ideologia és un instrument que ens serveix, o bé per mantenir la realitat existent –i aquí ens trobem amb les ideologies que busquen conservar el sistema-, tenim ideologies que volen tornar a realitat prèvies, que no els agrada el present i volen tornar enrere, -serien les reaccionàries-, i desprès tindríem les progressistes i les revolucionàries, que si voldrien canviar o anar cap a noves formes socials. Cal dir que la ideologia sempre indica pertinença o formar part d’un determinat grup de persones.

També hem de definir el sexe, i cal començar dient que això només és la part biològica de la cosa, que del que hem de parlar és de sexualitat, un concepte que va més enllà de la simple biologia per incorporar aspectes culturals i aspectes socials. Es a partir d’aquí que construïm processos com la identitat sexual –ser home o dona, o no ser ni na cosa ni una altra-, el concepte i els rols de gènere, els vincles afectius, i fins i tot la creació d’institucions com el matrimoni, la família o el divorci, i altres qüestions com la comunicació, el plaer o la reproducció. Totes les persones, independentment de la nostra condició física o psicològica, tenim sexualitat.

Si ho lliguem tot, el que ens trobem és que la ideologia és una cosa que orienta de forma molt clara con vivim la sexualitat, com la gaudim i, molt important, com l’eduquem. Al cap i a la fi, totes les persones, d’una manera o una altra, encara que no ho vulguin, estan educant sobre sexualitat. Per això, la nostra ideologia marca clarament la nostra sexualitat.

Començarem amb els reaccionaris. Són les persones que tenen posicions patriarcals, que tornen, si és que algun cop ha quedat enrere, al control de la sexualitat, sobretot en el cas de les dones, i amb un marcat objectiu reproductiu. També hi ha una petita part de plaer, però només pels homes, i es defensa la segregació per sexes, el que porta a una educació sexual moralista i prohibitiva, basada en la preparació pel matrimoni i amb una moral basada en creences religioses. Una altra característica és l’adoctrinament preventiu contra la sexualitat, que sol ser vista com un perill, d’aquí que la informació que s’utilitzi sigui moralitzant i incomplerta, deixant totalment de banda la contracepció. La homosexualitat, la masturbació o les relacions prematrimonials tenen una valoració negativa. La dona és veu com un ésser asexual o hipersexualitzat –no hi ha terme mig-, és la dicotomia Mare de Déu o prostituta.

Un exemple d’aquesta ideologia reaccionària és el president nord-americà Donald Trump, qui està traient totes les subvencions a totes les associacions de planificació familiar. De fet els va oferir mantenir-les a canvi de no informar sobre l’avortament, al que es van negar. Així que s’han quedat sense finançament. Parlem d’entitats que no estan només als Estats Units, si no per tot el món. La decisió també ha afectat l’ONU, que ha perdut el suport americà a les campanyes de planificació familiar a Àfrica, Amèrica Llatina i Orient. Fins i tot ha fet una norma destinada a que les companyies ja no tinguin l’obligació de donar cobertura als mètodes anticonceptius. Això vol dir que avui 55 milions de dones nord-americanes no tenen cobertura malgrat que les seves empreses estiguin pagant la seva assegurança.

Aquí ens trobem amb una ofensiva ultraconservadora d’entitats com l’Asociación Española de Abogados Cristianos, que han fet una campanya amb la que han aconseguit que el Ministeri de l’Interior revoqui la declaració d’utilitat pública de l’Asociación de Planificacion Familiar de España. Això és anar molt enrere.

Movent una mica el gradient ens trobem amb els conservadors, persones que tenen clar que hi ha hagut canvis, i concedeixen algunes llicències, com la acceptació del divorci. De vegades conviuen en ells dues postures una d’elles cara a la galeria, molt menys oberta que en la seva vida privada. O de vegades a l’inrevés, amb posicions públiques molt més permissives que en la seva realitat.

Són relatius pel que fa als programes de prevenció de polítiques sexuals, on remarquen molt els perills i se centren molt en els límits, i en la imposició de normes no gaire clares, que permetin, en un moment donat, sortir-se’n per la tangent, i també molt mediatitzats pel component religiós.

La ideologia progressista manté posicions més plurals i més relatives, basades en el rigor científic, i amb respecte per la pluralitat i la diversitat sexual, un respecte que no sempre és acceptació. Per ells la sexualitat és una part de l’afectivitat i la personalitat, i tenen una ètica personal que han fet seva i que es basa en la responsabilitat i la corresponsabilitat. Són favorables a l’educació sexual.

Dins d’aquest àmbit ens trobem amb organitzacions importants, com ara l’UNESCO, que ha publica uns documents molts importants sobre orientacions tècniques en sexualitat.

 En els papers de la UNESCO s’afirma que la sexualitat és un aspecte fonamental de la vida humana, amb dimensions físiques, psicològiques, morals, socials, econòmiques, polítiques i culturals. No es pot entendre la sexualitat sense referència al gènere. La diversitat és una premissa fonamental de la sexualitat. Les normes que regeixen el comportament sexual varien dràsticament dintre de les cultures. Certs comportaments es consideren acceptables i desitjables, mentre que d’altres es consideren inacceptables. La barrera, els límits, queden fixats pels Drets Humans.

Fruit d’aquesta idea progressista, a Espanya tenim una magnífica llei de salut sexual i reproductiva. El problema és que no s’aplica, ni pel que fa a l’ensenyament sexual al centres educatius ni als centres de salut.

Mes a l’esquerra, des d’una perspectiva de reivindicació i de mobilització ens trobem amb els moviment feministes i el d’alliberament gai, lesbià, transsexual, bisexual, asexual….

El feminisme ha estat possiblement el moviment que més ha fet per la igualtat entre homes i dones en aspectes com la igualtat de gènere o els drets sexuals i reproductius. El problema és que li està costant trobar una agenda d’igualtat que no estigui vinculada als moviments queer i LGTB.

Més difícil de situar és aquesta ideologia neoliberal, on tot s’hi val, i consumista, que fa de la sexualitat una cosa a comercialitzar i a consumir. El que posa temes com la informació sexual en mans d’empreses , i un exemple són les moltes nenes que han rebut informació sobre la regla a partir de la propaganda d’una companyia de tampons. També es reflecteix a Internet i a les xarxes socials on els homes poden triar la raça o l’edat de les dones que apareixen tenint relacions sexuals. I en qüestions de la quantificació de les relacions sexuals o de l’orgasme com a única finalitat del sexe. Son elements que apunten contra la dona, que a poc a poc queda convertida en un simple objecte de consum sexual.

 

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *