Quin nom li posem a la plaça del negrer?

Aquest diumenge l’Ajuntament de Barcelona ha retirat del seu emplaçament l’escultura dedicada a Antoni López, industrial enriquit gràcies al comerç d’esclaus segrestats a l’Àfrica per ser venuts a Cuba. Un tràfic clandestí, doncs la compra i venda d’éssers humans va ser abolida al 1820. Ara s’inicia un procés en el qual es decidirà com rebatejar la plaça que avui porta el nom del negrer. És una reivindicació històrica de diferents col·lectius, com l’Ateneu Memòria Popular, que aplega una quinzena d’entitats(1), i que demana que aquest espai de la ciutat passi a dir-se plaça de les Bullangues. Ens ho explica el seu president, Carlos Vallejo.

Per què proposen que aquest espai es digui plaça de les Bullangues?

Nosaltres defensem de fa anys el canvi de nom d’aquesta plaça perquè expressa un model d’enriquiment, avui encara present, basat en l’explotació il·limitada de persones en situació de precarietat, i que enriqueix corporacions econòmiques sense escrúpols, o en el tràfic clandestí de persones que embruteix la dignitat de dones i homes.

El primer pas és treure aquest monument, cosa que avui celebrem, i ara cal buscar-li un altre nom. Nosaltres proposem que aquest espai passi a denominar-se el més ràpidament possible plaça de les Bullangues, perquè es reconeixeria un moviment permanent de radicalitat democràtica entre 1835 i 1842, i considerem que en l’actual política municipal de mostrar las tradicions polítiques democràtiques de les classes populars és imprescindible que aquest moviment sigui donat a conèixer com exemple de rebel·lió davant l’autoritarisme i l’explotació.

En que van consistir les Bullangues?

Les Bullangues van ser l’expressió de les tensions socials sorgides en el si de la societat catalana arran de l’extensió de les relacions socials capitalistes durant el període de decadència  del règim absolutista, que van esdevenir un moviment permanent de radicalitat democràtica entre 1835 i 1842

La nostra associació considera que, en l’actual política municipal de mostrar las tradicions polítiques democràtiques de les classes populars, és imprescindible que aquest moviment sigui donat a conèixer com exemple de rebel·lió davant l’autoritarisme i l’explotació.

Es tracta, doncs, d’un nom d’un alt contingut vindicatiu, que expressa els valors contraris als de l’explotació de l’home per l’home manifestats per Antonio López.

Hi ha també la proposta de que la plaça porti el nom d’Idrissa Diallo. Un jove que va morir al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca la nit de Reis del 2012, quan tenia 21 anys

És una iniciativa interessant, però la proposta de plaça de les Bullangues evita la competència pel dolor entre persones i, també, establir una jerarquització entre víctimes.

D’altra banda contribueix a limitar l’escandalosa supremacia masculina que existeix actualment al nomenclàtor barceloní ne posar-li a aquest espai el nom d’un moviment d’emancipació en el què van participar homes i dones de forma indistinta.

Val a dir, i no és un argument menor, que l’actual Plaça d’Antonio López és un dels poquíssims espais conservats de la ciutat on van actuar les Bullangues, per tant és adequat constituir-lo en espai de memòria dels moviments populars.

(1) Formen part de l’Ateneu Memòria Popular:

Ateneu de Memòria Popular

Amical d’Antics Guerrillers

Amical Brigades Internacionals de Catalunya

Amical Mauthausen

Amical de Ravensbrüch

Arxivers sense Fronteres

Associació d’Aviadors de la República

Associació Catalana d’Ex-presos polítics del franquisme

Club Còrtum

Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona

Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya

Fundació Museu Històrico-social de la Maquinista i Macosa

Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT

UGT de Catalunya
Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *