No tot és mirar-se el melic: hi ha gent que pateix de veritat

Després d’una setmana convulsa, on uns i altres han estirat encara més la corda, on les emocions més primàries han estat a flor de pell, on els relats inventats o imaginaris, les històries capgirades, les manipulacions i les mostres de força han marcat i afectat l’agenda ciutadana no només de Catalunya  si no també d’Espanya i Europa, on també les relacions personals entre familiars, amistats i coneguts s’han vist sovint trastocades i ferides de gravetat, cal donar-se un petit respir visitant alguna de les múltiples exposicions que hi ha a la ciutat. El dubte que ens plantegem és a quina mostra assistir, tant de bo que tots els dubtes fossin d’aquest tipus! Finalment la tria està entre anar al CaixaForum a veure el Warhol o a les Drassanes a veure l’expo fotogràfica d’ Open Arms. La balança s’ha inclinat anem a la es Drassanes.

I si volíem un respir visitant l’exposició “No més vides a la deriva. Proactiva Open Arms, dos anys de missió al Mediterrani” no l’hem tingut, més aviat hem rebut un bany d’una realitat crua. Una realitat expressada amb una mostra de magnífiques fotos, algunes esfereïdores, que ens assenyalen una de les moltes cares ocultes del món on vivim. La crisi humanitària a molts països: guerres, sequeres, pobresa, fam .. provoquen un èxode de grans dimensions. I amb les legítimes  necessitats de fugida i de cerca de noves oportunitats  sorgeixen les màfies que s’aprofiten de la situació.   Les rutes d’escapament són ara més llargues i perilloses, els estats no fan precisament fàcil l’acolliment de les persones refugiades, la situació és insostenible. Sortosament gent com Open Arms s’han posat en marxa: estan salvant vides!

Tornem a casa, a la comoditat del nostre entorn, per les teles segueixen amb el monotema. Potser caldria que tots plegats, uns i altres, visitessin  l’exposició i reflexionessin sobre el que realment és important: la vida de les persones, la seva salut, la seva llar, la seva feina. En definitiva els seus drets socials.




Enric Llorens

@enricllorens
Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *