Morts

Agustí Colomines, un dels ideòlegs del “processisme” diu que sense morts la independència trigarà més i s’arma un gran escàndol entorn d’una frase que pels unionistes és una mostra de la pulsió violenta de l’independentisme, mentre que pels independentistes no passa de ser una mostra més de la seva voluntat pacífica.

L’al·lusió independentista a possibles morts futurs no és nova. Mark Serra, un dels més destacats propagandistes del procés a les xarxes i agitador habitual a les reunions que organitza l’ANC, també va fer no fa gaire una crida a obrir els ulls a que la independència té un preu que es paga en vides, i des de la llunyania de la universitat nord-americana d’Stanford, el professor Joan Ramon Resina, director del programa d’Estudis Ibèrics, explicava com li costava d’entendre a aquells que diuen que la llibertat d’un poble no val una vida humana.

Resulta evident que quan Colomines, Serra o Resina parlen de morts no es refereixen en cap moment a ells mateixos, ni a cap dels seus familiars. La intuïció ens diu que els candidats vindrien a sortir més aviat d’entre els milers de persones que l’1 d’octubre de l’any passat van servir com a carn de canó per defensar col·legis electorals, mentre els líders independentistes romanien desapareguts, més enllà del moment de posar les seves paperetes a les urnes.

No és una cosa nova. Ja fa dos anys, l’Hèctor Gómez Bofill, assegurava que “tota transformació constitucional profunda demanda morts, i ara fa uns quants mesos, al gener d’enguany, la periodista Cristina Solias escrivia a Nació Digital respecte la idea que volta en alguns cercles independentistes de que caldria morts per aconseguir la independència. L’honora, i molt, puntualitzar que “sempre es comenta amb la boca petita, sabent que és un plantejament impopular i moralment discutible perquè el sentit comú indica que cap causa justifica morts”.

Aquest festeig amb la mort és un fet preocupant. Un indicador més de la profunda fractura que viu Catalunya i de la dimensió de l’abisme cap al què ens precipitem. Les paraules de Colomines són un nou senyal de que hi ha molts catalans que han decidit que hem de suïcidar-nos com a societat amb totes les conseqüències, violència inclosa. I que si aquesta no ha esclatat encara és, senzillament, perquè algú ha decidit que el primer mort ha de ser un dels seus.

Jaume Moreno
Periodista
@emetent


Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *