Mijita guapa

Ha mort la lluitadora xilena pels drets humans Ana González de Recabarren a noranta-tres anys. Des de 1976, any de la desaparició dels cinc familiars, només ha viscut per trobar-los. I ha mort sense saber on eren. La família militava a les files comunistes. Ella s’hi va mantenir fins a principis  del segle XXI.

Va ser una de les fundadores de l’Agrupació de Familiars Detinguts i Desapareguts (AFDD). L’agrupació va néixer quan van ser conscients que hi havia persones que mai rebien notícies. Van començar a visitar hospitals, comissaries en grup, perquè pensaven que corrien menys perill. Va ser detinguda en nombroses ocasions. Per aquelles contrades, mares, àvies i familiars  es reunien a les places per demanar pels seus. A Xile tots els  divendres, a voltes van ser dispersats sense contemplacions.

La vetlla es va fer a casa seva. Van posar música ben alta i van cantar cançons.  A l’enterrament, la gent anava amb globus vermells. Li deien la Pasionaria xilena i ella contestava que també li deien mijita guapa (noia guapa). Va escriure un llibre de memòries dels quaranta anys de cerca. Lorena Díaz, la seva néta ha agafat el relleu.

A Xile durant la dictadura van desaparèixer unes 43.000 persones entre 1973-1990. A Espanya 143.000. A Catalunya 3.300. Els familiars continuen esperant. I fa vuitanta anys…  Les dictadures tenen un denominador comú arreu del món: detenció, tortura i desaparició…

Maite Moreno
Escriptora

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *