La nena que va curar el racisme

Ediciones Wanafrica és una petita, i agosarada, editorial que fonamentalment es dedica a editar, en castellà o català,  obres d’autors africans. Toquen moltes tecles, des de la narrativa passant per les biografies a l’assaig,  però també s’atreveixen amb el llibre infantil o els còmics. Notable llavor divulgadora amb un intent lloable d’aproximar-nos a les diferents realitats africanes i a la diàspora.

He tingut l’oportunitat d’assistir a la presentació d’una de les propostes d’Ediciones Wanafrica: el nou llibre d’Inongo vi Makome “La nena que va curar el racisme”.  Tot i que estic , pendent de llegir-lo amb profunditat, m’he quedat gratament sorprès amb la claredat i senzillesa en que l’autor desgrana la seva opinió sobre el racisme i com afrontar-lo.

Els contes africans, a diferència dels europeus que tenen un  final ben definit,  busquen sempre donar una o vàries sortides a la història, queden sempre oberts a una interpretació individual. La intenció d’Inongo és mitjançant una petita narració, un conte, recuperar la tradició africana per situar-nos al present i ensenyar-nos a viure en aquest món tan complicat que ens ha tocat viure.

En la breu presentació del llibre Inongo, ens comenta la dificultat que té per explicar-nos des d’un concepte europeu el què es racisme. Parla de les més de 100 ètnies del seu Camerun natal. Ell és batanga de naixement i de com els que no eren “batangues” com ell el titllaven de “batanga de merda”. Un cop fora de Camerun, als països veïns el tractaven de “camerunès de merda”.  Al Magrib el  taxaven com a “africà de merda”, ja a Espanya passava a ser  un “negre de merda”, però al viatjar cap a Europa se’n adonava que el passaport i el poder adquisitiu també marcava el “ser merda o no”, fa uns anys els espanyols eren “espanyols de merda” a molt llocs d’Europa. El passaport té molt a veure, el color de la pell també, però el que marca més el racisme és el poder econòmic de les persones.  Qui té la mala sort de ser pobre rebrà mostres de racisme, mai el poderós.

Racisme, misèria, ignorància són conceptes que van lligats. Dominants i dominats. Les ganes de sentir-se superior.  Recordem els xarnegos?  Recordem estereotips com que els andalusos són ganduls i els catalans treballadors? Qui fa córrer i alimenta aquestes idees?  Qui  vol aixecar murs? Això és racisme. I jo no vull viure en un societat racista. Prefereixo, com ens parla  Inongo al seu conte, enfrontar-me a la societat amb orgull, amb l’orgull de sentir-me persona, sentir-me humà.  

Share

Una resposta a «La nena que va curar el racisme»

  1. Una iniciativa molt necessària. Felicitats a l’editorial. La propera presentació m’agradaria assistir-hi. Enhorabona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *