La Mediterrània, bressol i ofec de civilitzacions

És Hèrcules qui arranca,

Mediterrà, lo vel de tos misteris;

l’he vist obrint de Gibraltar la tanca,

i envers los camps d’Hesperis,

amb una encesa branca

mostrar al vell Neptú nous hemisferis.

L’Atlàntida, Jacint Verdaguer

Qui no ha esbossat un somriure en pensar en la Mediterrània com a bressol de civilitzacions? En aquesta mar que tant ens estimem hi han passat grecs, romans, fenicis, àrabs… S’hi han construït civilitzacions, s’hi han bastit aliances i s’hi han fusionat cultures.

I ara? Encara podem defensar la Mediterrània com a bressol de civilitzacions? Com podem tenir la barra de fer-ho amb tot el que hi està passant? Sense anar més lluny, aquesta setmana el Govern ultradretà d’Itàlia ha impedit que l’Aquarius, un vaixell de rescat amb més de 600 persones a bord, atraqués a les seves costes, tampoc Malta i França li han permès. Recordem també el calvari d’un altre vaixell, Open Arms, les imatges dels camps de refugiats o aquella tant potent del nen kurd Aylan mort a la platja. Són només algunes de les fotografies terribles que ens deixa la Mediterrània actual.

És bressol de civilitzacions avui la Mediterrània? O ofec de civilitzacions? Sens dubte, viu una etapa trista i dolorosa de la seva vida.

L’apunt positiu, el far que ens encén l’optimisme, és que una de les primeres decisions del nou Govern socialista de Pedro Sánchez ha estat oferir el Port de València per acollir el vaixell. Però no ens enganyem, el de la Mediterrània no és un problema del país on vol atracar una pastera o un vaixell de rescat, com recordava diumenge passat Josep Borrell, ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació a El Objetivo de La Sexta. Cal que la Unió Europea en ple desenvolupi polítiques conjuntes i agafi el toro per les banyes per resoldre aquest drama humanitari que clama al cel. Cal que les polítiques progressistes, el sentit comú, la solidaritat i la humanitat prevalguin per sobre dels governs ultradretans que creixen com l’espuma, aniquilen aquests valors i trenquen les regles del joc comunitàries. Confiem en la destresa del nou Govern espanyol per capgirar les reticències que hem vist fins ara a la Unió Europea. I confiem que ho aconsegueixin abans no sigui massa tard, abans no ens hi ofeguem i enfonsem tots, com l’Atlàntida.

 

Senyor de les venjances, donau alè a mon càntic,

i diré el colp terrible que, rebatent-la al fons,

féu desbotar als amples Mediterrà i Atlàntic

per desunir los mons!

L’Atlàntida, Jacint Verdaguer

Iolanda Pàmies Rimbau
Periodista i escriptora
@iolandapamies

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *