La diversitat forma part de la nostra societat. Parlar d’ells i de nosaltres ha perdut sentit

Divendres 26 de maig es va presentar al Palau Macaya aquest estudi encarregat per la Fundació ACSAR amb la col.laboració de l’Ajuntament de Barcelona i l’Obra Social Fundació “la Caixa”.

Es tracta d’un estudi pilot i exploratori que ha d’ajudar a detectar situacions a millorar a partir del disseny de polítiques públiques així com la mateixa societat civil. S’ha entrevistat a 10 joves entre 18 i 24 anys de diferents orìgens, filipins, marroquins, colombians, xinesos, pakistanesos, guineans, etc. que viuen a Barcelona. A partir d’aquestes entrevistes s’han tractat diferents temes en les seves trajectòries vitals:  l’acollida a la nostra ciutat dels que han nacut fora,( alguns ja han nascut a Barcelona), l’escola, les xarxes de suport, la relació amb els seus paisos d’origen,…

L’estudi ha estat realitzat pel GRITIM (grupo de investigación interdisciplinario sobre immigración) de la Universitat Pompeu Fabra. Serà públic a partir dels propers dies.

A més de l’estudi, vàrem conèixer com a bones pràctiques el Projecte Rossinyol http://www.rossinyolbarcelona.org/ i la Xarxa de joves líders musulmans per al diàleg.

Quines reflexions hem pogut avançar tan de la presentació de l’estudi com de les exposicions d’alguns d’aquests joves?:

        – parlar de segona generació immigrant tot i que és un concepte representatiu, no és gaire clarificador perquè ens allunya d’altres categories que cal tenir en compte com gènere, edat o classe social. A més, alguns ja han nascut a Barcelona i d’altres han vingut amb pocs anys. I la majoria ja són espanyols.

        – tots els joves, inclosos els que ja han nascut a Barcelona, són conscients que formen part del projecte migratori dels seus pares.

        – parlem de superdiversitat, es a dir, la diversitat ja forma part de la nostra societat barcelonina, ja no te sentit parlar d’ells i de nosaltres, dels d’aquí i els de fora. A més, hi han moltes adopcions internacionals i moltes parelles mixtes.

        – l’escola actualment es totalment diversa, l’Administració educativa està abordant-ho com cal? És la llengüa una barrera? Molts d’aquests alumnes parlen diferents llengües a més del català i el castellà. Això que és una riquesa es pot aprofitar en l’escola per al conjunt dels alumnes?

        – tots els joves tenen una xarxa d’amics de diversos orígens no exclusivament del seu país d’orígen

        – viuen a Barcelona però cada cop visiten més els seus paisos d’origen i pensen que poden viure en tercers paisos, la transnacionalitat és un concepte normal

        – a l’escola s’han sentit discriminats en aules amb poques persones d’orígen divers, als barris amb intensitat alta, no. També en algunes ocasions d’adults però a mesura que són adolescents i més grans, amb menys ocasions.

        – dels pares pensen que han treballat molt i no han pogut estar massa per ells i els hi ha costat més adaptar-se a la nostra cltura, de fet, alguns reconèixen que no ho han fet com ells.

        – sóns conscients del seu país d’origen i els hi agrada anar-hi per una breu temporada però la seva ciutat és clarísimament Barcelona.

Propostes d’accions que se’n poden derivar: D’aquestes reflexions i de les meves pròpies entenc que calen polítiques públiques en els següents àmbits:

        – l’educació ha de tenir en compte la diversitat com un valor i des d’una perspectiva integral, caldrà revisar currículums, incorporar més llengües, més cultures, treballar abordatges de trajectòries vitals transnacionals i no localistes. Evitar categories.

        – cal seguir amatents a situacions de discriminació a l’escola i a d’altres entorns

        – és important incorporar persones d’orígens diversos a les nostres administracions públiques perquè siguin ben representatives dels nostres conciutadans, no només en els àmbits de seguretat i salut si no en qualsevol departament.També cal animar-los a la participació política.

        – calen polítiques interculturals ja més específiques com per exemple, per aquells adults als que els hi costa integrar-se, es a dir, als seus pares. En canvi, per als joves, ja polítiques per a joves, incorporant a tots independentment dels seus orígens.

 

Són barcelonins i ciutadans del món.

 

Montserrat García Llovera

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *