Mila Font: “Avui la tendència no és que es solucionin els conflictes, sinó que es cronifiquin”

Estem immersos en unes festes molt especials on els protagonistes són els regals. Metges Sense Fronteres ens ofereix la possibilitat de fer-ne un de molt especial a les persones que més ho necessiten, al mateix temps que fem un viatge per un seguit de realitats que no sempre veiem. O que potser no sempre volem veure. Amb la seva nova campanya se sensibilització ha creat una agencia de viatges virtual VolandoVa (https://volandova.com/) que permet que els nostre donatius viatgin allà on més es necessiten.

Per a la delegada de Metges Sense Fronteres a Catalunya, València i Múrcia, Mila Font, es tracta d’una forma de garantir la transparència de les donacions, que garanteix que el donant triï el seu destí. Unes donacions que sempre són necessàries, però avui potser que ho siguin una mica més, doncs ens trobem davant d’una ONG que el passat mes de junt va renunciar als fons públics de la Unió Europea i dels seus estats membres en protesta “per la seva nociva política migratòria, basada en la dissuasió i en allunyar el màxim possible de les seves costes als que fugen de la guerra i el sofriment”.

Per Font, Europa hauria d’afrontar el problema dels refugiats d’una altra manera “en primer lloc posant un operatiu de recollida i vigilància a la Mediterrània central que permeti evitar una cosa tant esgarrifosa com què la gent s’ofegui al mar. La segona es definir vies legals i segures que reconeguin la situació i l’afrontin, no fer-ho no farà pas que millori, ans al contrari, només farà que empitjori”.

D’aquí que una de les primeres destinacions que ens ofereix VolandoVa sigui Síria, un país immers des del 2011 en una guerra civil hi on encara hi ha bombardejos que obliguen a les dones embarassades a donar a llum en les pitjors considcions, ponsant en risc la seva vida i la dels seus nadons. MSF administra al sud del país l’únic hospital de referència per a la maternitat, que atén a una població de quasi 300.000 persones. L’hospital presenta una alta tassa d’èxit de cesàries d’emergència i compta amb una de les poques unitats de cuidats intensius neonatals disponibles a la regió. A més, l’organització presta suport a altres dos hospitals al sud de Síria i administra un tercer al nord.

Un altre dels destins és Bangladesh, que acull des de fa anys a centenars de milers de refugiats procedents de Myanmar, una situació que s’ha agreujat en els últims mesos amb l’entrada de més de mig milió de persones que han fugit de la violència de l’estat birmà de Rakhine. La majoria s’han instal·lat en assentaments improvisats on no disposen de gairebé menjar, aigua potable o latrines. MSF combat cada dia la fràgil seguretat alimentària proporcionant atenció mèdica d’urgència.

“És probablement la destinació més urgent ara per ara. A Bangla Desh s’està produint el pitjor èxode de refugiats des del que es va viure a Rwanda”, en diu Mila Font, “són milers de persones que arriben sense absolutament res a un país, que no és que sigui precisament ric”, un fet que complica la forma d’afrontar aquesta realitat “parlem de persones que arriben i no tenen cap altre lloc on posar-s’hi que en camps d’arròs on tampoc hi poden ser gaire temps”.

Sorprèn trobar en aquesta llista Colòmbia, un lloc on la situació sombla en principi una mica millor gràcies as acords de pau i a la incorporació de la guerrilla de les FARC a la vida polítca del país d’una forma normalitzada. “Són precisament les seqüeles d’aquesta guerra el que ha portat a Metges Sense Fronteres fins Allà. “Tenim una població que ha viscut situacions que han deixat un fort impacte en la seva salut mental a causa d’aquest conflicte, i la salut mental és una cosa pràcticament inexistent fora de les grans ciutats”, explica Font. 

De fet Colòmbia presenta encara alts índexs de violència, que tenen un greu impacte en la salut mental de la població. En els projectes de Metges Sense Fronteres a Bonaventura i Tumaco, han detectat alts índexs de depressió (25%), ansietat (13%), trastorns mentals (11%) i estrès posttraumàtic(8%).

Altres destins de la campanya són Etiòpia és un país afectat per contínues emergències i sequeres que provoquen elevats nivells d’inseguretat alimentària i desnutrició; Nigèria, on es  viu des de 2009 un conflicte armat entre l’Exèrcit del país i Boko Haram que ha provocat el desplaçament forçós de centenars de milers de persones; la República Democràtica del Congo, on la malària és endèmica i afecta a la població de manera permanent, causant milers de morts anuals evitables amb programes de prevenció i atenció; Sudan del Sud, país que  encapçala l’índex de Fragilitat dels Estats i on la guerra, la malnutrició i un  inadequat sistema d’aigua i sanejament fa que sis milions de persones depenguin de l’ajuda humanitària per a subsistir.

Veure en aquest llistat a Etiòpia i a la República Democràtica del Congo ens alerta de que la gran tendència dels conflictes que es viuen avui en dia al mon no és la de la seva resolució, sino la de la seva cronificació. “Avui la situació del món és pitjor que fa uns anys i no sembla que estiguem anant en la bona direcció”, explica la delegada de Metges Sense Fronteres, “i això es nota de forma molt clara quan s’exerceix la medicina al llocs que viuen les crisis; cada cop més les víctimes dels conflictes armats són civils, avui ja hem arriba a superar el 90% del total”. I no són efectes colaterals. Són víctimes buscades, tal i com ho demostra el fet que les pròpies missions mèdiques s’hagin convertit en objectius militars.

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *