Entre el relat i el conte

Si hi ha una cosa que compartim els humans és la fascinació per les històries. Ens uneixen com a comunitat i ens ofereixen certeses, ens marquen les pautes socials i, si cal, ens permeten fugir de la realitat. Per això des de sempre hem tingut necessitat de llegir novel·les, de veure teatre, d’anar al cine o, senzillament de xerrar per explicar-nos novetats. Una bona història ben administrada, és un veritable ansiolític social.

El problema és quan traslladem aquesta passió per explicar contes al món de la política. Quan l’administració del bé públic i la pròpia cohesió social d’un país es veuen supeditades a allò que en diem relat, fent que la realitat passi a un segon pla. El veritablement important és el conte que expliquem, on hi ha bons i dolents. On històries inspiradores substitueixen la ideologia i les persones deixen de ser individus per formar pas d’un tot cridat a perseverar, a lluitar i a salvar obstacles fins arribar a la terra promesa.

La política s’abandona en mans d’un messianisme que ens estalvia pensar, al mateix temps que ens ofereix solucions a totes les nostres inquietuds i a tots els nostres neguits. El relat és un soma fet de paraules amables, que ens explica tot allò que ens envolta de forma confortable i ens remet a una mena de món ideal, a un somni del què ens neguem a sortir. Per això les reaccions quan algú contradiu o té la gosadia de qüestionar l’univers que hem construït, no són pas afectuoses. El nostre ideal és molt més important i molt més cert que la pròpia realitat. Al cap i a la fi, si tot es redueix a una lluita entre les forces del bé i les del mal, la nostra banda sempre serà la bona i els que tenim a l’altre costat no són res més que éssers perversos als que cal derrotar i si el que pretenem es construir un món millor.

És la simplificació màxima. La substitució de la política per la més vulgar de les propagandes. La cosificació de l’adversari i la negació per principi de qualsevol possibilitat de diàleg, doncs el contrari suposaria reconèixer que potser qui tenim al davant té una mica de raó o, pitjor encara, que igual pot haver-hi un altre conte que explicar.

Jaume Moreno
Periodista
@emetent


Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *