El sexe que volem les dones. Debat amb cinc conclusions

La sexualitat és una cosa que ho impregna tot, per això resulta apassionant tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre El sexe que volem les dones, on la Carme Sánchez recull bona part de la seva experiència com a psicòloga experta en teràpia sexual, en un acte presentat pel periodista Siscu Baiges que va tenir lloc a les Cases d’en Puig del Prat de Llobregat amb la col·laboració dels amics del Club de Lectura Lletra Violeta.

Primera conclusió: sacralitzem massa el sexe. “Ens trobem en casos on la persona no se sent predisposada a si no es reuneixen un seguit de condicionants excessius o ha tingut un petit entrebanc, i les coses perfectes, els moments on apareixen unicorns, es donen poques vegades a la vida”, diu la Carme “la veritat és que no cal tenir tants condicionants per tenir una relació satisfactòria per tots dos”. És un entrebanc que fa que moltes dones, però també molt homes els costin sentir-se millor amb la seva sexualitat. El que passa és que les dones estan molt mes collades per molts aspectes, començant per l’educació diferenciada que eben, pel propi entorn hipersexualitzat,

Segona conclusió: les pel·lícules romàntiques han fet molt de mal. L’afectivitat i l’enamorament són importants, però potser no tant com ens imaginem. “De vegades posaria al mateix nivell les pel·lícules romàntiques i les porno, pel que fa a l’alimentar un determinat imaginari sexual”, assegura la Carme.

Tercera conclusió: tenim una educació deficient. Fa uns anys es parlava una mica sobre com utilitzar el condó, com educar el sexe des d’un perspectiva masculina, Ara ja ni això, el que porta a molts joves a rebre aquesta educació sexual a través de la pornografia. Quan parlem de drets sexuals parlem de dret a la privacitat, a l’autonomia personal, a la pròpia llibertat sexual o a l’expressió emocional. Sempre hem vist el sexe com una cosa massa sacralitzada o com una cosa bruta que cal amagar. I no és ni una cosa ni l’altra. En parlar de sexe o ensenyar sexologia no es positiu separar nois i noies, com es fa sovint, molt senzilla, cal empoderar les noies davant dels nois, al cap i a la fi, els homes també han de saber que és n tampó o una copa menstrual. Cal educar als homes per a que entenguin que hi ha un altre 50% de la humanitat al seu costat.

Quarta conclusió: la forma d’entendre la sexualitat canvia amb el temps. Apareixen nos situacions, persones que poden enamorar-se però no senten la necessitat de tenir sexes, gent que pot sentir-se emocionalment atreta per més d’una persona a l’hora. Hem d’obrir-nos a una normalitat cada cop més àmplia. El sexe no és malaltís, l’homosexualitat era considerada com a malaltia fins no  fa tants anys i la transexualitat encara està considerada com una patologia.

Tot s’ha tornant més flexible i això genera dubtes en moltes persones sobre si són o no són “normals”. Internet ajuda a trobar-se amb casos i persones similars. De fet ho ha canviat tot des de com trobar parella a l’accés a la informació. El problema es contrastar si aquesta informació rebuda és correcta.

Cinquena conclusió: Hi ha una mercantilització de la sexualitat. En un món neoliberal tot es pot comprar i vendre. I no tot a de ser a la venda. Es clar que aquest és un tema que traspassa la sexualitat i que mata tota ètica i tota empatia cap a l’altra persona. De fet, és preocupant que hagi augmentat el nombre de joves que accedeixen a la prostitució com una oferta més de lleure.

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *