El negoci darrera el drama rohingya

El Palau Robert de Barcelona acull fins l’1 de juliol l’exposició Testimonis de l’Oblit que organitza Metges Sense Fronteres. L’acte d’inauguració va servir per fer un recordatori del drama dels rohingya, que l’agost va esclatar amb tota la seva virulència, però que és fruit d’una situació que va molt més enllà d’una discriminació religiosa i racial que ha persistit al llarg de dècades, per esdevenir una exclusió sistemàtica per part de l’Estat. Myanmar no els reconeix com un dels grups ètnics que conformen la nació birmana, i en conseqüència són apàtrides al seu propi país. Gent sense dret a la nacionalitat, sense dret a obtenir documents, sense capacitat per demostrar que porten generacions vivint a les seves terres.

La majoria budista els considera immigrants il·legals i això els impedia, ja abans de la seva persecució, accedir a la sanitat, a l’educació o fins i tot registrar els seus matrimonis o els seus fills.

La persecució i l’èxode dels rohingya és una de les constants de la breu història de Myanmar. Van haver de fugir cap a Bangladesh l’any 1978, al 1991, al 2012, al 2014 i ara de nou al 2017. El periodista Igor Barbero porta el testimoni de l’Alí Ahmed, un home de 80 anys que s’ha vist obligat a sortir de casa seva tres vegades i que ara, malgrat la seva edat, pensa en tornar novament a instal·lar-se a l’estat de Rakhaing.

Però hi ha alguna cosa de diferent en aquesta nova persecució. Aquesta vegada les forces armades birmanes han aprofitat un atac contra els seus efectius de l’anomenat Exèrcit d’Alliberament Rohingya, produït el 27 d’agost, per llançar una campanya de neteja ètnica sense precedents. En poques setmanes prop de 680.000 persones van creuar amb embarcacions precàries el riu que marca la frontera amb Bangladesh per trobar-se en un dels països més pobres del món i en un terrenys arrasants mediambientalment, on es difícil arribar amb ajuda i damunt d’un sol que queda inundat per les riuades quan arriba la temporada de pluges

La virulència de la resposta de l’exèrcit birmà es pot entreveure en una enquesta de mortalitat retrospectiva elaborat per Metges Sense Fronteres, que presenta la seva delegada a Catalunya, València i Balears, Mila Font. El resultat, esgarrifós, diu que van morir al camí un mínim de 6.700 persones pel camí, de les quals 750 eren nens.

La immensitat d’aquest drama humà amaga una altra de les qüestions que fan que aquesta vegada tot sigui diferent, i és el negoci que es produeix al territori que deixen enrera el rohingya.

L’analista del CIDOB Blanca Garcés explica que hi ha un procés d’apropiació de les terres que abandonen els refugiats que comença en el moment en que Myanmar es democratitza i s’obre cap a l’exterior. Comencen a entrar capitals estrangers que s’orienten bàsicament a l’impuls de projectes de desenvolupament extractius, basats en l’explotació de recursos naturals.

Entre 2010 i 2013 més d’un milió d’hectàrees en mans dels rohingyas va ser concedides a empreses internacionals per desenvolupar projectes agroindustrials. Només la Xina ha invertit 15.000 milions de dòlars en negocis relacionats amb la mineria, la fusta i el desenvolupament de grans infraestructures hidràuliques. De fet, el govern xinès ha signat recentment un contracte amb el birmà per a la construcció d’un gran port i una zona industrial dins dels terrenys que ocupaven els refugiats.

 

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *