El Llop

Àustria, Hongria, França, Bèlgica, Noruega, Suècia, Itàlia, Alemanya, Brasil, Estats Units… no en tots te el mateix protagonisme ni la mateixa força; tampoc idèntiques maneres de fer però te un tret comú: “la conquesta del poder sense una veritable concepció del bé comú, doncs aquest bé es basa en l’odi”, diu Sami Naïr.

Després de del 2 de desembre, el llop ja és aquí, a Espanya. És cert que no havia marxat mai del tot, portava la disfressa dins d’altre partit, però ara el tenim clarament identificat sota les sigles de VOX. Res a dir, l’extrema dreta –aquella que no respecta les normes democràtiques- habita i habitarà entre nosaltres mentre li donem ales i mentre no siguem capaços de construir una alternativa sòlida i creïble que defensi el bé comú. En un moment de crisi econòmica greu que, per ara, no sembla tenir perspectives d’aturar-se, el llop seguirà alimentant-se amb propostes insolidàries, buides i que apel·len a la por que tots portem a dins.

Por a allò diferent, a l’altre, a la pobresa, a la solitud, a la distribució social, a la solidaritat, a la pèrdua del lloc de treball i a tots els valors democràtics que tant costa de mantenir en moments de discursos fets a base de titulars i tuits.

Tal vegada alguns i algunes no temen el llop, és evident que aquells i aquelles que els han votat, de por no en tenen cap. No em crec l’explicació del vot per castigar als altres o per donar una lliçó, és un argument massa fàcil i que, en certa manera, es treu de sobre la responsabilitat de tothom que ha atiat les brases fins a fer revifar el foc. Tampoc em crec que VOX sigui, només, una resposta a l’independentisme en defensa de la unitat d’Espanya. Massa simple.

Un cop constatat que no podem seguir alertant d’un perill quan aquest ja ha deixat de ser un futurible, calen respostes democràtiques. Com? De quina manera? Quines respostes? La política, amb majúscula, és la que ha de tenir resposta. Nosaltres, els demòcrates, els que sabem què porta sota el braç l’extrema dreta, també tenim responsabilitat, individual i col·lectiva. No tinc vocació de caputxeta vermella i el llop no m’agrada.

Mercè Beltràn

Periodista

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *