El diàleg imprescindible, però l’anàlisi també

Quan sembla que els que tenen responsabilitats de govern, tant a Espanya com a Catalunya, volen encetar el diàleg, els que fa molt de temps vàrem fer aquesta aposta respirem amb una certa tranquil·litat. Diem certa, perquè no està dit que l’inici del diàleg arribi a bon port, però és evident que senyala un camí que la majoria de la societat catalana vol i necessita.

Ara bé, negar que a Catalunya hi ha hagut enfrontaments, negar que hi ha familiars que han deixat de parlar-se o negar que hi hagut actuacions més que desafortunades, és posar-se una vena als ulls que no ajuda a resoldre el problema. Si no identifiquem bé on són els focs no podrem posar tallafocs i fins i tot no podrem extingir-los.

Potser entre tots hem contribuït a un llenguatge incendiari, tant des del que es situa a la banda del procés com el que es situa al cantó no secessionista. Si un diu que cal desinfectar ferides i es tradueix, tergiversant paraules, en que cal desinfectar als secessionistes; i si un diu que Catalunya ha estat a punt d’un enfrontament civil, d’acord, un pel massa exagerat, però un altre diu que és la ultradreta qui presta la tinta per escriure el relat, caldrà que ens asserenem.

Fora bo que partíssim d’on es van començar a generar els agravis, que analitzéssim amb serenor els punts de fricció i conflicte i a partir d’aquí començar a establir ponts de diàleg. Sense anàlisi el diàleg no serà possible.

Àfrica Lorente Castillo
Escriptora

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *