Canviem la mirada?

“Els migrants que travessen la Mediterrània no són els més pobres, tenen capital, i són persones valentes que refusen la fatalitat”. Són paraules del periodista nigerià Tcherno Hamadou Boulama, de visita a Barcelona.

Recordo i em repeteixo les paraules de Boulama i penso en la imatge que ens transmeten la majoria de mitjans de comunicació sobre aquestes persones que busquen l’anel·lat “somni europeu”, siguin migrants o refugiats. Quin és l’imaginari col·lectiu que ens han creat? El d’una persona valenta i amb prous recursos com per arribar a l’altra riba de la Mediterrània? O més aviat el de persones pobres i desamparades que ho arrisquen tot perquè no tenen res? Tot plegat, estereotips, relats interessats, veritats superficials i de consum ràpid.

Però aquesta visió comença a canviar, perquè sempre hi ha una altra mirada.

Hi ha una altra mirada, sí, la dels periodistes d’aquí i d’allà que estan impulsant un nou paradigma comunicatiu, que observen la realitat cara a cara i es prenen el temps necessari per a escoltar, entendre i conèixer; periodistes com Xavier Aldekoa, que ha viatjat desenes de vegades a Àfrica i que subratlla sempre que pot que la importància del periodisme és la pausa, una pausa que serveix per apropar-te a l’altre, per fer periodisme en primera persona, amb una anàlisi reposada i posant rostre a les informacions. Un periodista centrat en explicar les històries de persones que generalment no tenen el protagonisme que mereixerien als mitjans de comunicació, massa centrats en la immediatesa que enganxa. “Molts cops ens veiem obligats a subratllar els moments més dramàtics dels refugiats, el bombardeig, per exemple, i no expliquem el que passa després”; ho relata Agus Morales al programa Late Motiv d’Andreu Buenafuente. Morales i Aldekoa són dos dels periodistes que hi ha darrera de la Revista 5W, una de les que està marcant aquest nou paradigma, explicant-nos, per exemple, quines són les 5W oblidades de la població refugiada.

Periodistes que busquen la història, la persona, perquè massa sovint “ens referim al migrant com a subjecte passiu, quan tots ells són subjectes actius i amb relats molt potents”; és el mea culpa que entona Agus Morales a la taula de debat “Àfrica en moviment: la migració dins i fora del continent. Com l’expliquen els mitjans d’aquí i d’allà?”, organitzada per Lafede.cat, organitzacions per la justícia social.

També hi són, en aquesta taula, periodistes com Tcherno Hamadou Boulama, periodista nigerià de qui destaco dues idees: que “la història de la humanitat és una història de migracions” i que “la llibertat de moviment hauria de ser un dret”. Dues idees que si arrelen, canvien la mirada periodística, sens dubte. I no la canvia també considerar que “els migrants no són vulnerables per ser migrants, sinó que els fem vulnerables nosaltres creant murs i clandestinitzant-los”, com considera un altre periodista present a la taula, Oriol Puig? O que “no existeix només el somni europeu, sinó que Sudàfrica, per exemple, també acull moltes migracions africanes”? Una idea que exposa Oriol Puig i que comparteix Boulama, destacant que la majoria de migracions africanes són internes, contràriament a l’imaginari col·lectiu de què travessen la Mediterrània.

Noves mirades, relats colpidors que ens interpelen i poc a poc es van fent un lloc als mitjans de comunicació a través, sobretot, de periodistes que agafen bitllets d’anada i tornada per a conèixer in situ què passa a la Mediterrània, però també als països d’origen de tants migrants i refugiats que fugen de casa, de tants herois anònims a qui intenten comprendre i a qui miren a la cara per donar-los veu.

Periodistes d’aquí que van allà. Un primer pas, necessari, esperançador. Però i si també incorporem persones d’altres procedències a les nostres redaccions? Ajudaria a canviar aquesta mirada?

 

Iolanda Pàmies Rimbau

@iolandapamies

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *