Baixa i puja

En alguns dels autobusos urbans d’última generació les portes del mig tenen un doble ús: entrada i sortida. El sentit comú faria pensar que els usuaris que volen accedir al vehicle haurien d’esperar a que primer sortissin els que volen baixar. En moments d’aglomeració, el caos s’apodera de la porta del mig. Gent que puja, gent que baixa, gent que circula per validar la T-10 i gent que intenta sortir de l’autobús en mig d’un nucli embogit que no sap massa bé què ha de fer i que no vol quedar-se esperant a la següent parada.

Segur que és una bona idea això de fer servir la porta del mig per accedir a l’autobús, però si algú es dediqués a fer un estudi del comportament del passatger un cop instaurada aquesta nova fórmula d’entrada i sortida veuria que hi ha alguna cosa que no va. Potser es tracta de ser pacients i acostumar-nos a les novetats per fer un bon ús d’aquestes.

En hores punta, a les estacions de metro, la gent que espera pujar al vagó s’amuntega davant de la porta de tal manera que, sovint, les persones que volen sortir s’han de fer espai quasi a cops de braços, moltes vegades sense massa èxit. Fa anys a les estacions amb moltes aglomeracions la megafonia deia “deixeu sortir abans d’entrar” (tal vegada la construcció de la frase era a l’inrevés).

Potser caldria que la megafonia dels autobusos insistís en que abans de pujar cal deixar baixar, de la mateixa manera que ara aconsella no quedar-se clavat al costat de la porta i dirigir-se al fons del vehicle. Es tracta de deixar lloc per anar una mica més còmodes. O es que hauríem de rellegir aquell manual d’urbanisme i bones maneres per recuperar un cert sentit comú?

Mercè Beltràn
Periodista

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *