Al seu servei

Les xarxes donen molt de si. Sovint et pots trobar algun tuit que fa pensar o convida a fer-ho. La setmana passada un senyor explicava el cas de la seva àvia, una senyora de més de vuitanta anys que va anar a una oficina bancària a demanar 50€. La persona que hi havia darrera el taulell li va dir que per fer aquesta operació havia d’anar al caixer automàtic i la dona, amablement, li va explicar que ella preferia el tracte personal, que no era amiga de les màquines i que no feia servir la targeta perquè es feia un embolic amb les contrasenyes. Des de l’altra banda del taulell se la va convidar a que tornés un altre dia, que hi hagués menys feina, i que amb molt de gust li ensenyaria com funcionava el caixer. La dona, després de donar-li les gràcies, va insistir en que volia fer la operació al taulell. “Es que el mínim per fer aquesta operació és de 200€”, van insistir des de l’altra banda. L’estira i arronsa va acabar ràpid: la senyora va treure 200€ i automàticament, quan li van preguntar si volia fer algun altra operació, va fer un ingrés de 150€.

Una anècdota que podria quedar-se en no res però que denota que alguna cosa no va. Es parla sovint de la bretxa digital, que en aquest cas pot tenir alguna cosa a veure-hi, però aquesta dinàmica que porten alguns establiments bancaris, per no dir tots, de suprimir personal, tancar oficines i donar més protagonisme a les màquines fa que tots, sobre tot els clients però també els propis treballadors,  hi perdem una mica.

És possible que el sector bancari tingui necessitat d’eixugar pèrdues o mantenir els beneficis amb totes les armes al seu abast. En definitiva els clients som presoners d’aquest sistema –alguns més que uns altres, en funció de l’entitat amb la que treballem- però comença a ser molt preocupant la dinàmica que estan agafant els bancs i les caixes. Grans campanyes de publicitat ens diuen que volen estar a la vora de la clientela, ajudar-la, acompanyar-la, fer-ho tot immediat (ara)… diuen tantes i tantes coses que moltes ni s’entenen. Es signen papers que a més de lletra petita tenen lletra amagada i es posen en marxa pràctiques que estan lluny, molt lluny d’allò del que molts presumeixen: al seu servei.

Bon estiu!

Mercè Beltràn

Periodista

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si tens interès en rebre els Àtoms regularment al teu correu electrònic, pots donar-te d’alta enviant-nos un correu a noticies@clubcortum.org 

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *