Les lleis de l’estupidesa humana un any després de la DUI

Fa poc més d’un any molts de nosaltres vivíem amb l’ai al cor amb el que succeïa a Catalunya. Potser la sorpresa era relativa quant a les intencions dutes a la pràctica per part dels partits i de les entitats socials independentistes, però crec que a la gran majoria ens va agafar a contrapeu la dimensió que va prendre tot el que va acabar passant i que encara avui dia cueja.

Entre els molts articles de diari que vaig llegir durant aquelles setmanes, va haver-hi un que em va impactar en gran mesura: “Maldat i estupidesa en el laberint català” (https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20171103/luis-mauri-maldat-i-estupidesa-en-el-laberint-catala-article-6400072) d’en Lluís Mauri, publicat a El Periódico el 03/11/2017.

Les tesis d’en Lluís Mauri per descriure el moment immediatament posterior a la declaració de la DUI i a la instauració del 155, es basaven en les interessants cinc lleis fonamentals de l’estupidesa humana de Carlo Cipolla (https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlo_Maria_Cipolla) i que em permeto citar:

  • Primera: tots subestimem el nombre d’estúpids que hi ha al planeta Terra.
  • Segona: la probabilitat que una persona sigui estúpida no depèn de cap altra característica seva.
  • Tercera: l’estúpida és la persona que fa mal a una altra o a altres i al mateix temps a ella mateixa.
  • Quarta: les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les que sí són estúpides.

Abans d’arribar a la cinquena llei de l’estupidesa, Cipolla explica que existeixen quatre categoríes de persones:

  • Les intel·ligents: aquelles que beneficien amb els seus actes i decisions a les altres i a si mateixes.
  • Les incautes: que beneficien les altres, però es perjudiquen a elles mateixes.
  • Les malvades: que perjudiquen les altres i obtenen benefici per a elles.
  • I les estúpides: que causen tant mal als altres com a si mateixes.

La cinquena llei de Cipolla arriba a mode de colofó: l’estúpida és el tipus de persona més perillosa que existeix, arribant més enllà que la malvada.

En Lluís Mauri prosseguia el seu redactat preguntant-se en quina de les quatre categories de Cipolla encaixarien tant els instigadors de la Declaració Unilateral d’Independència com de la utilització de l’article 155.

El cas és que, un cop passat un any, crec que pot ser interessant tornar a analitzar la situació política i els seus protagonistes des del prisma de Cipolla. D’entrada, veig complicat afirmar que cap actor de l’escenari actual entri en la categoria d’intel·ligent: el Govern socialista de Madrid, amb els seus gestos més o menys simbòlics de desinflamació rebuts gèlidament des de Catalunya, em quadra molt més si l’encabeixo en el grup dels incauts; en el mateix àmbit estatal i a partir dels rèdits que obtinguin o no en el cicle electoral que s’acosta, crec que també es veurà si les actuacions recents tant del PP com de Ciutadans es poden acabar classificant de malvades o directament d’estúpides.

D’altra banda, també resulta complex classificar l’actitud dels partits que conformen l’actual Govern català. Sense anar més lluny, amb la vinculació que han establert entre la situació dels polítics presos i donar suport o no a uns pressupostos estatals que beneficiarien Catalunya en molts aspectes i que suposarien revertir polítiques regressives dels anys de Govern Rajoy, no mereixen ser classificats ni com a incautes ni molt menys com a intel·ligents.

Jordi Inglada
Historiador i documentalista

Cada Àtom és una petita reflexió política de Club Còrtum

Si els vols rebre al teu e-mail escriu-nos a noticies@clubcortum.org

 

 

 

 

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *